Ara ja feia molts dies que no escrivia res de nou en aquest blog, i segur que l’audiència agrairà tornar a llegir-me.
El motiu que m’ha portat a escriure aquest post, és que els passats dies 29 i 30 d’Abril vaig realitzar una petita escapada a Girona, ciutat que té la virtut de tantalitzar a totes aquelles persones que viatgin fins allà.
Podem afirmar que el viatge va ser tot un èxit, desprès de que la família Monjé-Cano amb guanyessin clarament a una partida de praxis amb uns estranys “smurfs” tot i que faltava la nostre particular barrufeta.
Doncs bé desprès d’això vam anar a descobrir la ciutat, tot i que es va descobrir més en un viatge d’aventures amb certs tocs malenconies, ja que van sorgir temes de conversa molt variats com són amb quina persona aniríem a Girona en pla romàntic, a quina edat ens casaríem, per quan el primer fill, totes aquestes reflexions van sorgir mentre descobríem els diferents miradors de la ciutat.
Desprès a la nit vam voler descobrir la vida nocturna de la ciutat i on millor es pot fer aquest descobriment que al “City Arms” on vam aconseguir acabar les existències de got de xupito i talls de llimona, mentre tots dos intentàvem tirar els trastos a la cambrera sense que aquesta ens fes el mínim cas, tot i que ens va acabar invitant a una o dos rondes de tequiles, que van provocar que al sortir cantéssim el “I will survive” versió Polònia i la cançó de Cafè para dos, versió “Vaya semanita”.
Per continuar la nostra tasca de descobrir Girona, vam anar al Lux on sinó arriba a ser per un gat en cel que es movia per allà qui sap que hagués pogut passar.
Desprès d’això vam decidir batrens en retirada no fos cas que la nit acabes amb alguna sorpresa desagradable en algun lloc de la província de Girona, lloc per cert que el Joan, que per cert es la persona en qui he compartit aquesta visita, amb va proposar que hi anessin tot començar la nit.
Un cop vam aconseguir arriba al cuartel central pel nostre peu, no com altres persones que ho van intentar i no ho van aconseguir. Però nosaltres si i tant panxos.
Al cap de poques hores, vaig decidir intentar llevar-me i intentar fer veure que aquí no ha passat res i gairebé podem dir que m’en vaig ensortir, accepta per la debilitat de demanar una aigua en gas en lloc d’alguna beguda més etílica.
Bueno això és tot!!!
Girona tantalitza i ens espera en una propera visita no gaire llunyana.
