Va un chi quadat pel carrer

Ahir en un curt espai de temps vaig mantenir unes converses que podrien sortir de lo habitual. Cal dir que aquestes converses lluny de mantenir-les amb una sola persona, van ser fruit de posar la meva vida social al dia i retrobarme amb amics que feia molt de temps que no parlava amb ell. Amb aquest espai de temps vaig poder parlar de temes tant dispars com són Informàtica, drets humans, estadística o dret. Doncs bé, al final de la jornada tot donant un tomb per Vilafranca li vaig comentar amb el meu company de passeig, lo que m’havia succeït al llarg del dia. Tot dient-me que tinc uns amics molt freaks, sent ell un d’els quals, ja que una de les frases de la nit va ser, “Va un chi quadrat pel carrer”, acte seguit un cop amb vaig recuperar-me del meu estat catatonic despre4s d’haver escoltat aquesta afirmació tant contundent, vaig arribar a a conclusió que No sóm freaks, sinó que sóm ens prenem amb un interès molt major allò que de veritat ens interessa.