6.35 sona l’alarma del mòbil, ja gairebé no m’en enrecordava de que era llevar-se aquestes hores del mati. Desprès de 2 minuts d’estirar-me pel llit decideixo aixecar-me i dirigir-me cap a la dutxa, em vesteixo i acte seguit agafo el cotxe per anar a buscar el tren. Arribo a l’estació i torno a recordar les velles cares d’aquelles persones amb qui tantes hores de tren havíem passats junts sense dirigir-nos una sola paraula. Fins aquí tot normal, pensant’me que tot formava part de la meva anterior vida a la UPF.
8.45 entro al recinte de la UPF tot observant l’evolució del nou edifici tot fent algun comentari sobre si les obres del Camp Nou acabaran abans que la construcció d’aquest edifici.
8.46 entro al bar tot il·lusionat pensant-me que al entrar trobaria a la Mariona, Oriol, Toni, Dani, en definitiva totes aquelles persones que abans d’entrar a classe necessitàvem una mica de cafeïna intravenosa per poder afrontar la primera hora. Però no ha sigut aixins, sinó que m’he trobat tot el bar sense aquell caliu que nosaltres li sabíem donar, aquelles discussions que teníem sobre algun estudi que havia publicat l’ADN o el Metro. Malgrat tot he pensat que us havíeu adormit tots i que aniríeu arribant de mica en mica Esperant la vostre arribada observo que són les 9 i que el cafè que m’acabo de demanar comença fer els seus afectes, per tant decideixo anar cap a classe fent una petita parada.
A les 11 he tingut la última gran decepció, i és que a Dret no hi ha la mitja hora de descans.
En definitiva, aquesta no és la UPF que jo havia conegut durant els últims 4 anys i per tant vull que me la retornin.
