domingo, 31 de diciembre de 2006

2007, un any ple de bons propòsits.


Com ja bé a ésser normal cada 31 de desembre tots pensem que ens portarà de nou l’any que demà comença.

Doncs bé aquí deixo la meva llista de propòsits que intentaré portar a bon port aquest 2007.

L’ordre dels propòsits no implica jerarquia.

1. Trobar parella.

2. Llicenciar-me el més de Juliol.

3. Començar una segona carrera.

4. Aprimar-me.

5. Ser més pròxim i veure més les persones que m’estimen.

6. Deixar de banda tots aquests comentaris i actituds que poden fer mal.

7. Millorar l’anglès i si pot ser aprofundir amb el francès.

8. Continuar descobrint mon.

9. Descobrir que és el que vull.

10. ( Aquest el reservo en blanc per si algú amb fa una bona proposta de propòsit, sinó ja l’ompliré al llarg de l’any)

Bueno doncs aquí està el meu decàleg de bons propòsits per l’any 2007, segur que m’en deixo molts però jo crec que si compleixo amb aquest 10 l’any 2007 haurà complert les aspectatives que li tinc dipositat.

BON ANY 2007 !!!!!!!

jueves, 28 de diciembre de 2006

Dr. no se que hem pasa?

Dr. No se que hem passa?, d’aquesta manera començava un acudit que mai li he trobat la gràcia i que ara mateix no el sabria reproduir amb fidelitat. Però és una bona manera de començar el meu post d’avui. Ja que no se molt bé que hem passa però porto molts dies rallant-me i de mal humor, cosa que provoca que el descarregui envers tothom, sense tenir la menor culpa.

El tema està en que, tal i com anunciava a la carta de presentació, la meva vida últimament s’està trobant en situacions que no se molt bé com enfocar-les, tant a nivell professional com a nivell personal. A nivell professional hem trobo que encaro l’últim trimestre de la carrera amb una sensació de que en aquest últims 4 anys m’he tret una Llicenciatura sense masses problemes, amb moltiiisssimes hores al bar, i ara mateix no se si seguir lo que diu el meu cap o lo que diu el meu cor, perquè ens entenguem si fer 4 anys de Dret o bé fer 4 anys d’història. En aquest moment amb trobo que si bé la sortida professional de dret amb crida més que la d’història, amb pregunto si el final justifica els mitjans, ja que els 4 anys de Dret és presenten a priori com a aborrits. D’altra banda no se si ja és per una mania persecutòria que hem tingut durant aquests 4 anys envers la gent de Dret, que no m’hi veig . En canvi , i potser ho idealitzo, el mon de la carrera d’història s’em presenta com a més humà, no tant desvinculat a la vida real de les persones i sobretot estudiant elements reals de la vida. D’altra banda existeix la possibilitat de marxar a estudiar fora.

De totes maneres no només és el tema professional el que hem porta de volit, sinó que aquí intervé l’element personal, ja que últimament m’estic rallant per una cosa que segurament passarà com una anècdota a la meva vida, i tal i com es diu, de la tragèdia a la comèdia només hi ha el pas del temps. I aquesta rallada monumental espero i desitjo que amb un parell de setmanetes i veient actualment estan evolucionant les coses acabarà per desaparèixer

És per això que ara mateix amb proposo a mi que com a màxim en un termini curt de temps acabi per decidir que faré amb la meva vida personal i professional..


miércoles, 27 de diciembre de 2006

Lo que pudo haver sido y no fue.

Bueno s’embla que començo a estar inspirat i a petició del meu amic NOvi KOl@ktivizem de blogopoiesis. Intentaré exposar una teoria sobre el poc desenvolupament de l’Estat de Benestar a Espanya, abans de res voldria aclarir que aquesta teoria va sorgir desprès d’estar al Dipòsit durant unes tres horetes estudiant Actors. ¡¡¡¡¡ Astudillo que grande eres!!!!!!!!!!!.

Bueno doncs la causa del poc desenvolupament de l’Estat del Benestar ( EB) , és culpa del P.O.U.M, i no hem refereixo al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Doncs bé jo defenso que si tota aquesta colla d’anarcos el 1936 en lloc d’anar a fer excursionistes per la muntanya i a jugar a “ Indios y Vaqueros”, haguessin fet un front comú junt amb la resta de forces de la República per fer front a les forces feixistes, junt amb tots el amics del V. Navarro. ¿Juan Linz estava al front?

Però com que aquest front comú de les forces de l’esquerra no es va produir i el Cisquet és va convertir amb Generalisimo, creant una estat feixista, tal i com esta definit en les 9 + 3 característiques, que tos ja coneixem. “ Per la gent que no sap de que parlo que llegeixi qualsevol llibre del Chupacabras”.

Doncs bé va ser durant aquests 40 anys de dictadura que l’EB Espanyol s’en va anar a fer punyetes, distenciant-nos d’Europa i perdent tota la bona feina que s’havia portat a terme durant la República.

Ara fent una mica de política-ficció, demano que tots tanquem els ulls i ens imaginem que hagués passat si Franco no hagués arribat el poder, doncs que aquest país en el que vivim seria tota una Suècia i fins i tot potser haguéssim aconseguit importar el fred que fa en aquell país i ara mateix jo podria estar esquiant sobre banques muntanyes i no com ara que a lo màxim que aspiro es fer una baixada decent a qualsevol joc de Miniclip, “www.miniclip.com”

Aquesta és la meva personal visió de perquè Espanya no va bien y el extrangero no veas.

Esperó que la gent deixi les seves aportacions per tal de desenvolupar al meva personal teoria.

domingo, 24 de diciembre de 2006

Primer missatge.

Hola a tots, avui fullejant la graella de programació he vist que el nostre estimat Juanca farà el ja típic i caspós missatge de Nadal, i jo he pensat que si ell el fa perquè jo no.

D’aquesta manera me posat mans a la obra i he creat el meu nou blog. Ja que últimament m’estic trobant en situacions que em porten a reflexionar sobre si la vida que tinc és aquella que vull tenir, els que hem coneixeu una mica ja sabreu el perquè. Els que no doncs aniré exposant en aquesta petita finestre que és el mon dels blogs.

De totes formes al llarg del blog no deixare d'exposar temes que el facin més interesant, com pot ser tot el marevellos mon del freakisme.

Espero anar trobant comentaris i que aquests m’ajudin a la resolució de les meves reflexions.

Deixo de donar la tebarra amb el primer misatges de benvolguda, que sempre he cregut que és una declaració de principis que mai es compleix.

Suposo i espero que aquests dies de Nadal podre començar la meva producció literaria.