6.35 sona l’alarma del mòbil, ja gairebé no m’en enrecordava de que era llevar-se aquestes hores del mati. Desprès de 2 minuts d’estirar-me pel llit decideixo aixecar-me i dirigir-me cap a la dutxa, em vesteixo i acte seguit agafo el cotxe per anar a buscar el tren. Arribo a l’estació i torno a recordar les velles cares d’aquelles persones amb qui tantes hores de tren havíem passats junts sense dirigir-nos una sola paraula. Fins aquí tot normal, pensant’me que tot formava part de la meva anterior vida a la UPF.
8.45 entro al recinte de la UPF tot observant l’evolució del nou edifici tot fent algun comentari sobre si les obres del Camp Nou acabaran abans que la construcció d’aquest edifici.
8.46 entro al bar tot il·lusionat pensant-me que al entrar trobaria a la Mariona, Oriol, Toni, Dani, en definitiva totes aquelles persones que abans d’entrar a classe necessitàvem una mica de cafeïna intravenosa per poder afrontar la primera hora. Però no ha sigut aixins, sinó que m’he trobat tot el bar sense aquell caliu que nosaltres li sabíem donar, aquelles discussions que teníem sobre algun estudi que havia publicat l’ADN o el Metro. Malgrat tot he pensat que us havíeu adormit tots i que aniríeu arribant de mica en mica Esperant la vostre arribada observo que són les 9 i que el cafè que m’acabo de demanar comença fer els seus afectes, per tant decideixo anar cap a classe fent una petita parada.
A les 11 he tingut la última gran decepció, i és que a Dret no hi ha la mitja hora de descans.
En definitiva, aquesta no és la UPF que jo havia conegut durant els últims 4 anys i per tant vull que me la retornin.
El motiu que m’ha portat a escriure aquest post, és que els passats dies 29 i 30 d’Abril vaig realitzar una petita escapada a Girona, ciutat que té la virtut de tantalitzar a totes aquelles persones que viatgin fins allà.
Podem afirmar que el viatge va ser tot un èxit, desprès de que la família Monjé-Cano amb guanyessin clarament a una partida de praxis amb uns estranys “smurfs” tot i que faltava la nostre particular barrufeta.
Doncs bé desprès d’això vam anar a descobrir la ciutat, tot i que es va descobrir més en un viatge d’aventures amb certs tocs malenconies, ja que van sorgir temes de conversa molt variats com són amb quina persona aniríem a Girona en pla romàntic, a quina edat ens casaríem, per quan el primer fill, totes aquestes reflexions van sorgir mentre descobríem els diferents miradors de la ciutat.
Desprès a la nit vam voler descobrir la vida nocturna de la ciutat i on millor es pot fer aquest descobriment que al “City Arms” on vam aconseguir acabar les existències de got de xupito i talls de llimona, mentre tots dos intentàvem tirar els trastos a la cambrera sense que aquesta ens fes el mínim cas, tot i que ens va acabar invitant a una o dos rondes de tequiles, que van provocar que al sortir cantéssim el “I will survive” versió Polònia i la cançó de Cafè para dos, versió “Vaya semanita”.
Per continuar la nostra tasca de descobrir Girona, vam anar al Lux on sinó arriba a ser per un gat en cel que es movia per allà qui sap que hagués pogut passar.
Desprès d’això vam decidir batrens en retirada no fos cas que la nit acabes amb alguna sorpresa desagradable en algun lloc de la província de Girona, lloc per cert que el Joan, que per cert es la persona en qui he compartit aquesta visita, amb va proposar que hi anessin tot començar la nit.
Un cop vam aconseguir arriba al cuartel central pel nostre peu, no com altres persones que ho van intentar i no ho van aconseguir. Però nosaltres si i tant panxos.
Al cap de poques hores, vaig decidir intentar llevar-me i intentar fer veure que aquí no ha passat res i gairebé podem dir que m’en vaig ensortir, accepta per la debilitat de demanar una aigua en gas en lloc d’alguna beguda més etílica.
Bueno això és tot!!!
Girona tantalitza i ens espera en una propera visita no gaire llunyana.
Ara si que podem dir que ja hem acabat, que aquesta societat nostre ja té un quantitat important de politolegs i politologes, això si tenim que assumir que a quan expliquem en que som llicenciats la gent reaccionarà de dos maneres diferents, la primera és aquella en que el personal fa un sospir i gira els ulls i la segona es aquella en que la persona en qüestió et pregunta si vols ser polític i acte següent comença a despotricar de tota la classe política.
Bueno un cop dit això dir que han sigut uns 4 anys meravellosos on he conegut a una gent recollenuda. Tot i que alguns els he començat a descobrir massa tard, d’altres potser no és que hàgim parlat molt però confio en que també sou collonuts.
No se, la veritat és que tot això ho estic escrivint desprès d’haver passat una de les millors nits de la meva vida, on molta gent va poder observar un Domènec sui generis, el qual té poca semblança amb el Domènec que s’ha observat a la Pompeu.
I bé, només dir que en aquest blog aniré informant a la blogosfera de les meves novetats.
Només queda dir: See You Later
PD: Les fotos que jo vaig fer ahir estan al meu space particular; http://roma1984.spaces.live.com/
Srs/ Sres i altres elements diversos que vau venir al sopar a Segur, us informo que ja he penjat les fotos d’aquella magnifica vetllada.
Suposo que tothom ja sap el perquè del retard, sinó és aixins el torno a repetir; Tenia l’Space col·lapsat.
Doncs ja està només dir-vos que encara conservo les claus del apartament amb l’intenció d’organitzar un nou sopar i aquest cop acabar tots a la platjeta.
Apa ciau
El CCFCM vol donar les gràcies a totes les persones que van assistir a la festa que es va organitzar aquest finde a la població de Segur de Calafell. També vol donar el seu suport a totes aquelles persones que no van poder assistir.
També volem informar a la resta de faccions que es van voler sublevar que el CCFCM és benèvol i els perdona però no s’en oblida, i en cas de que s’organitzi alguna festa posterior i el CCFC(.....) “ espai destinat a l’inicial del propietari de la casa” no compti amb la col·laboració dels membres del CCFCM es trobaran amb una forta oposició.
Sense més ens despedim.
CCFCM
Qui no ha vist la magnifica pel·lícula “Algunos Hombres Buenos”?
Per si hi ha alguna persona que no l’ha vist, tot i que crec que és difícil, ja que l’hauran fet com a tropocientasmil vegades. Dir que el fil argumental de la peli és que al sergent Santiago li apliquen un “codigo rojo” per saltar-se la cadena de comandaments. Doncs bé jo com el coronel Jesseps estaré a favor de que s’apliqui el “codigo rojo” a les persones que no compleixin amb els 25 punts del mail que avui un amic meu m’ha fet arribar.
"Yo desayuno a 1000 metros de 15000 soldados cubanos entrenados para matarme y no voy a consentir que ninguna boquita de Harvard con su amariconado uniforme blanco venga a decirme como tengo que defender a mi país, ¿está claro?".
Aquesta frase no treu cap a res, peró m’encanta!!!!!!!!!!!!!!!! JJJJ
Suposo que la secció femenina que es llegeix el meu blog no s’enfadarà, si és que hi ha secció femenina o si en el millor dels casos hi ha secció.
Aquí esta, espero que tots els respectem.
1. No alquilarás la película “Ghost”, ni “Chocolate”, ni “El Paciente Inglés” ni ninguna con Leonardo Di Caprio.
2. Bajo ninguna circunstancia dos hombres compartirán un paraguas.
3. Cualquier hombre que lleve una cámara a una despedida de soltero puede ser legalmente asesinado y sus restos tirados a los perros por sus compañeros de juerga.
4. A menos que haya asesinado a un familiar directo, debes sacar de prisión a cualquier amigo en menos de 12 horas.
5. Estás autorizado a exagerar cualquier anécdota hasta un 50% sin recriminaciones de ningún tipo. A partir de dicho porcentaje cualquiera que la escuche podrá gritar “¡¡Vaya bola!!”.
6. Si conoces a un tipo desde hace más de 24 horas, su hermana es intocable para siempre.
7. El máximo de tiempo que debes esperar a otro tipo que llega tarde son 5 minutos. Para mujeres, se requieren 10 minutos mínimos, y luego 10 minutos por cada punto. La puntuación está basada en lo buena que esté (escala 1-10).
8. A ningún hombre se le exige comprar regalos para otro hombre. De hecho hasta recordar la fecha del cumpleaños es estrictamente opcional y ligeramente gay.
9. Aceptar distraer a la amiga fea y/o gorda del rollete de un amigo es un deber legal. Debería ser llevado a cabo con buena voluntad y terminar teniendo sexo con el bicho. A tu amigo se le prohíbe hablar del hecho.
10. Antes de salir con la ex de un amigo, se requiere solicitar permiso al mismo, y éste está obligado a autorizarte.
11. Las mujeres que dicen que “les gusta ver deportes” deberán ser tratadas como espías hasta que demuestren tener conocimientos del juego, y nombrar alineaciones completas de, por lo menos, tres equipos de ese deporte.
12. Si un hombre tiene la bragueta bajada, es su problema, tú no viste nada. Si una chica tiene la bragueta bajada, es tu deber avisar a tus amigos.
13. La tarifa universal para los amigos que te ayudan a mudarte es cerveza.
14. Un hombre bajo ninguna circunstancia debería poseer un gato, es más, ni siquiera debe gustarle el gato de su novia. Se incluyen todas las razas de perros-rata.
15. Tu novia debería entablar amistad con las novias de tus amigos a los 30 minutos (máximo) de conocerlas. A ti no se te requiere lo mismo con los fantasmas de los novios de las amigas de tu novia, a lo sumo un comentario sobre fútbol es todo lo que el Código exige.
16. Cuando llegues a un lugar donde hay hombres viendo algún deporte, estás obligado a preguntar cómo van, pero nunca preguntar quien juega.
17. Cuando tu esposa/novia expresa el deseo de presentarle a una amiga fea a un amigo tuyo, siempre mándala a cagar, excepto que tengas tiempo de avisar a tu amigo para que prepare excusas para huir.
18. Está permitido consumir zumitos de esos que toman las mujeres, solamente cuando estás calcinándote en una playa tropical… y la chica sea una gata en topless… y sea gratis.
19. A menos que estés en prisión, nunca pelees desnudo.
20. Si a un amigo lo están pateando, o está demasiado borracho para pelear, deberás saltar a defenderlo. (Excepción: Si en las últimas 24 horas, sus actos te motivaron a pensar: “Lo que este tipo necesita es una buena paliza”, en ese caso puedes sentarte y disfrutar) (alternativa violenta: ayudar a darle una paliza).
21. Frases que no podrás utilizar cuando otro hombre esté haciendo pesas: “¡Sí!, ¡así, machote!” “¡Vamos, otra más fuerte!” “Otra más y nos vamos a las duchas”.
22. Si alabas a otro hombre, que no sea por su buen gusto para vestirse.
23. En una discusión entre tu novia y un amigo tuyo nunca te pongas en contra de tu amigo, excepto cuando el sexo con tu novia esté en juego.
24. Nunca hables con otro hombre en el baño a menos que estéis en la misma posición, ambos meando, o ambos esperando. En cualquier otra situación, un leve movimiento de cabeza es todo lo que necesitas decir.
25. La mañana después de tener sexo carnal con una “amiga solamente”, el hecho de sentirte con cargo de conciencia no es excusa para no echarle otro polvo antes de discutir que fue un gran error.
PD: Si algun tio observar que una altre persona de la seva espècie es salta qualsevol dels 25 punts, i en especial el 10 o qualsevol que tingui relació amb les dones, pot actuar de forma violenta, aplicant l’avanç mencionat codigo rojo. Aixin ho estableix la LOMC ( Ley Oganica del Macho Cabrio) en l’article 22.3. Si no s’ho creieu busqueu a Aranzadi www.aranzadi.es
Potser si que ja comença a ésser hora de que hem digni a escriure les meves primeres valoracions sobre el viatge a Cuba.
Les valoracions polítiques que fas sobre el règim comunista que reina a l’illa és que els Cubans no passen gana, no aixins, no tenen unes grans alegries econòmiques i tenen que viure el dia a dia amb continus talls d’electricitat, en cases que a Espanya els ocupes no les voldrien, etc... Les valoracions de la gent, en especial taxistes, són molt heterogenis hi desde el que dona suport a Glòria Estefan fins el que et diu que no sap realment on viu el Fidel Castro però ell el porta a dins del seu cor.
No és que el viatje a Cuba m'hagi converit en esquerrenos, pero aquesta potser és la canço que vam sentir més cops a la perla de les antilles. Aprendimos a quererte
desde la histórica altura
donde el sol de tu bravura
le puso cerco a la muerte.
Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.
Tu mano gloriosa y fuerte
sobre la historia dispara
cuando todo Santa Clara
se despierta para verte.
Vienes quemando la brisa
con soles de primavera
para plantar la bandera
con la luz de tu sonrisa.
Tu amor revolucionario
te conduce a nueva empresa
donde esperan la firmeza
de tu brazo libertario.
Seguiremos adelante
como junto a ti seguimos
y con Fidel te decimos:
!Hasta siempre, Comandante!
D'aqui poc també penjare un resum sobre la meva valoració personal del viatje.
Ja ser que vaig dir que deixaria el blog en stand-by, però desprès de la profunda conversa que vam tenir el sr. Kitus i jo al D-kate davant de la beguda dels Deus, és a dir la Cocacola. Voldria dir que estic en una situació que feia molt de temps que no hem trobava o més ven dit que mai m’havia passat és més situació que amb pensava que mai mi trobaria submergit d’una manera tant intensa. Aquesta és la de trobar alguna persona amb qui poder co-compartir les nostres vides. Aquesta situació que crec que és un clar exemple de postmaterialisme, en la que he arribat desprès d’haver obtingut tot el que desitjava a nivell material però no a nivell sentimental.
D’altra banda amb trobo que m’agrada molt la meva vida independent tenint que donar unes explicacions que podria dir que es redueixen al mínim exponent, estil que segurament tindria que canviar.
És per això que he decidit que intentaré buscar algú per poder co-compartir però sense obsesionar-me, és a dir que seguint amb la classificació del tiracanyes establerta per Harrison’s no amb convertire amb un tirador cath-all.
