jueves, 28 de diciembre de 2006

Dr. no se que hem pasa?

Dr. No se que hem passa?, d’aquesta manera començava un acudit que mai li he trobat la gràcia i que ara mateix no el sabria reproduir amb fidelitat. Però és una bona manera de començar el meu post d’avui. Ja que no se molt bé que hem passa però porto molts dies rallant-me i de mal humor, cosa que provoca que el descarregui envers tothom, sense tenir la menor culpa.

El tema està en que, tal i com anunciava a la carta de presentació, la meva vida últimament s’està trobant en situacions que no se molt bé com enfocar-les, tant a nivell professional com a nivell personal. A nivell professional hem trobo que encaro l’últim trimestre de la carrera amb una sensació de que en aquest últims 4 anys m’he tret una Llicenciatura sense masses problemes, amb moltiiisssimes hores al bar, i ara mateix no se si seguir lo que diu el meu cap o lo que diu el meu cor, perquè ens entenguem si fer 4 anys de Dret o bé fer 4 anys d’història. En aquest moment amb trobo que si bé la sortida professional de dret amb crida més que la d’història, amb pregunto si el final justifica els mitjans, ja que els 4 anys de Dret és presenten a priori com a aborrits. D’altra banda no se si ja és per una mania persecutòria que hem tingut durant aquests 4 anys envers la gent de Dret, que no m’hi veig . En canvi , i potser ho idealitzo, el mon de la carrera d’història s’em presenta com a més humà, no tant desvinculat a la vida real de les persones i sobretot estudiant elements reals de la vida. D’altra banda existeix la possibilitat de marxar a estudiar fora.

De totes maneres no només és el tema professional el que hem porta de volit, sinó que aquí intervé l’element personal, ja que últimament m’estic rallant per una cosa que segurament passarà com una anècdota a la meva vida, i tal i com es diu, de la tragèdia a la comèdia només hi ha el pas del temps. I aquesta rallada monumental espero i desitjo que amb un parell de setmanetes i veient actualment estan evolucionant les coses acabarà per desaparèixer

És per això que ara mateix amb proposo a mi que com a màxim en un termini curt de temps acabi per decidir que faré amb la meva vida personal i professional..


2 comentarios:

Anónimo dijo...

Una bona manera per ambdos problemes es plantjarse el futur no com a kelkom planejat al milímetre, sinó kelkom k sorgeixi cada dia, testalvies molts problemes. I a nivell personal, s'ha de saber a vegades en kin moment has de sudar de les coses, el moment on preocupar-te ja no et servira per k canviin les coses. És en aquest moment quan has de deixar de pensar en el altres i començar a mirar per tu.
Espero k serveixi!!!
agur!!!

Anónimo dijo...

En lo laboral...voto x historia, ja ho saps, potser fins i tot em matriculo a filosofia i som companys de facultat un altre cop!
En lo personal...només deixar-te una mà extesa...tot i que dispersa últimament espero que et continui semblant propera.
Ànims Mingu, ets gran!