El meu avi s'en va anar a Cuba.

Bueno senyors, senyores, senyoretes i altres individus varis.

Un cop vistes les notes i haver observat que la vida universitaria, pot ser marevellosa!!!! Això si fent un intensiu de 2 setmanetes al Diposit de les Aigües. Feia un any llarg que no aconsegui un 5 de 5.

Doncs bé crec que hem mareixo un descans i marxo cap a Cuba el pròxim Diumenge dia 14, a que faig rabia!!!!!!!!!!. I clar a menys que el Comandante hagi posat Cibers a tota la illa crec que deixare el Blog en stand-by, al menys durant dies. Però prometo que un cop torni farè una cronica extensa de com m'ha anat el viatje i si ha passat alguna cosa extraordinaria. Tambè intentare posar alguna fotografia, tot i que ara mateix no se com es fa.

D'altra banda algu sap que es pot fer durant 5 hores a Barajas, esperant una avió. És en aquests moments que demano amb més força que Barcelona tingui vols internacionals.

Doncs aqui acabo, no sense abans posar la lletra del meu avi s'en va anar a Cuba.

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.

El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
de Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya. Visca el "Català!

Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.

I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta,
al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar,
tingueren la culpa els americans